Plasticitat : és la capacitat que té un material per deformar-se sense trencar-se. De la plasticitat en deriven dos tipus: Ductilitat: és la propietat d’alguns materials a deformar-se permanentment en forma de fil prim sense trencar-se. Alguns exemples seria: el coure, l’or i l’estany. Mal.leabilitat : és la propietat d'alguns materials de deformar-se permanentment en forma de llàmina molt fina sense trencar-se. Alguns exemples serien: la massa d’una pizza i el alumini (el conegut paper d’alumini).
Elasticitat: és la capacitat que tenen alguns materials de tornar a la seva forma original després d’haver sigut deformat. Encara que hi ha un límit, el límit elàstic. Si es sobrepassa el límit elàstic la deformació es torna permanent i el material pot arribar a trencar-se. Alguns exemples de materials elàstics son: El neoprè: per exemple, en els tratges de busseig que estan fets de neoprè. Aquest s’estira quan te’l posses i quan el tens possat s’adapta a la forma del teu cos. El cautxú La silicona La goma Duresa: és la propietat que té un cos per evitar ser ratllat, penetrat o tallat. Alguns exemples de materials durs són: El vidre: encara que sigui fràgil, el vidre resulte bastant difícil de ser ratllat. El diamant: és el material més dur que es coneix. Broques d’acer Fulles de serra circulars