Ir al contenido principal

Propietats mecàniques dels materials. Resistència

La Resistència:

És la capacitat que té un material de suportar el pes i forces (esforços) sense desformar-se molt ni trencar-se. 
  • El límit de fluència: és la tensió mínima que fa que el material es deformi de manera permanent. En alguns materials el punt de fluència és difícil de trobar llavors se sol definir com la tensió necessària per causar un 0,2% de deformació plàstica.
  • La resistència a compressió: és el màxim que pot aguantar l'element a tensió de compressió. Quan es sobrepassa aquest límit pot fallar per fractura dúctil o per fractura fràgil.
  • La resistència a tracció: és el límit que pot aguantar l'element a tensió de tracció. Quan es sobrepassa aquest límit pot fallar per fractura dúctil o fràgil, com en la resistència a compressió.
  • El límit de fatiga o resistència: mesura de la resistència d'un material o component sota una càrrega cíclica. És bastant difícil de determinar. La resistència a fatiga es dóna en forma d'amplitud o rang de tensions
    Δ σ = σ max − σ min
  • La resistència a l'impacte: és la capacitat del material per aguantar una càrrega aplicada de sobte. Es mesura amb l'assaig d'Izod o amb el de Charpy. La resistència a l'impacte sol tindre en compte el volum, mòdul d'elasticitat, distribució de forces i límit de fatiga.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Propietats mecàniques dels materials. Tenaciatat i fragilitat

T enacitat: es la propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se. És la capacitat de resistència al xoc. Alguns exemples de cossos o materials tenaços serien: un martell: ja que encara que donem molts cops amb el martell a un altre material es trenca l’altre material perquè no pot suportar la força ja que té menys resistència a l’impacte. Granit Coure Fragilitat: és la propietat contraria a la tenacitat. Els materials fragils es trenquen amb facilitat quan reben un cop. Alguns exemples de cossos o materials fràgils serien: Vidre: com es veu en l’anterior foto, es trenca amb bastanta facilitat amb un material més tenaç. Ceràmica. Closca d’un ou

Propietats mecàniques dels materials. Elasticitat i duresa

Elasticitat: és la capacitat que tenen alguns materials de tornar a la seva forma original després d’haver sigut deformat. Encara que hi ha un límit, el límit elàstic. Si es sobrepassa el límit elàstic la deformació es torna permanent i el material pot arribar a trencar-se. Alguns exemples de materials elàstics son: El neoprè: per exemple, en els tratges de busseig que estan fets de neoprè. Aquest s’estira quan te’l posses i quan el tens possat s’adapta a la forma del teu cos. El cautxú La silicona La goma Duresa: és la propietat que té un cos per evitar ser ratllat, penetrat o tallat. Alguns exemples de materials durs són: El vidre: encara que sigui fràgil, el vidre resulte bastant difícil de ser ratllat. El diamant: és el material més dur que es coneix. Broques d’acer Fulles de serra circulars

Propietats mecàniques dels materials. Plasticitat

Plasticitat : és la capacitat que té un material per deformar-se sense trencar-se. De la plasticitat en deriven dos tipus: Ductilitat: és la propietat d’alguns materials a deformar-se permanentment en forma de fil prim sense trencar-se. Alguns exemples seria: el coure, l’or i l’estany. Mal.leabilitat : és la propietat d'alguns materials de deformar-se permanentment en forma de llàmina molt fina sense trencar-se. Alguns exemples serien: la massa d’una pizza i el alumini (el conegut paper d’alumini).