Anna Rayo Sánchez

Plasticitat : és la capacitat que té un material per deformar-se sense trencar-se. De la plasticitat en deriven dos tipus: Ductilitat: és la propietat d’alguns materials a deformar-se permanentment en forma de fil prim sense trencar-se. Alguns exemples seria: el coure, l’or i l’estany. Mal.leabilitat : és la propietat d'alguns materials de deformar-se permanentment en forma de llàmina molt fina sense trencar-se. Alguns exemples serien: la massa d’una pizza i el alumini (el conegut paper d’alumini).

Elasticitat: és la capacitat que tenen alguns materials de tornar a la seva forma original després d’haver sigut deformat. Encara que hi ha un límit, el límit elàstic. Si es sobrepassa el límit elàstic la deformació es torna permanent i el material pot arribar a trencar-se. Alguns exemples de materials elàstics son: El neoprè: per exemple, en els tratges de busseig que estan fets de neoprè. Aquest s’estira quan te’l posses i quan el tens possat s’adapta a la forma del teu cos. El cautxú La silicona La goma Duresa: és la propietat que té un cos per evitar ser ratllat, penetrat o tallat. Alguns exemples de materials durs són: El vidre: encara que sigui fràgil, el vidre resulte bastant difícil de ser ratllat. El diamant: és el material més dur que es coneix. Broques d’acer Fulles de serra circulars

T enacitat: es la propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se. És la capacitat de resistència al xoc. Alguns exemples de cossos o materials tenaços serien: un martell: ja que encara que donem molts cops amb el martell a un altre material es trenca l’altre material perquè no pot suportar la força ja que té menys resistència a l’impacte. Granit Coure Fragilitat: és la propietat contraria a la tenacitat. Els materials fragils es trenquen amb facilitat quan reben un cop. Alguns exemples de cossos o materials fràgils serien: Vidre: com es veu en l’anterior foto, es trenca amb bastanta facilitat amb un material més tenaç. Ceràmica. Closca d’un ou

La R esistència: És la capacitat que té un material de suportar el pes i forces (esforços) sense desformar-se molt ni trencar-se.  El límit de fluència: és la tensió mínima que fa que el material es deformi de manera permanent. En alguns materials el punt de fluència és difícil d e trobar llavors se sol definir com la tensió necessària per causar un 0,2% de deformació plàstica. La resistència a compressió: és el màxim que pot aguantar l'element a tensió de compressió. Quan es sobrepassa aquest límit pot fallar per fractura dúctil o per fractura fràgil. La resistència a tracció: és el límit que pot aguantar l'element a tensió de tracció. Quan es sobrepassa aquest límit pot fallar per fractura dúctil o fràgil, com en la resistència a compressió. El límit de fatiga o resistència: mesura de la resistència d'un material o component sota una càrrega cíclica. És bastant difícil de determinar. La resistència a fatiga e...

Bon dia! Em dic Anna Rayo Sánchez i aquest es el meu blog. Benvingut/a!